What is needed to promote gender equality in the cultural sector? Responses from cultural professionals in Catalonia / Maite Barrios, Anna Villarroya
Barrios, Maiet


En: European Journal of Cultural Studies. London. Volume 25, issue 4 (August 2022), p. 973-992
Referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.

Resum del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 15 (gener-abril 2003), p. 91-102 (Observatori) 
Número dedicat a: Producció multimèdia i aplicacions digitals.

La redacció de Quaderns del CAC ha elaborat un resum del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya amb la voluntat d'oferir una visió panoràmica i sintètica sobre el vast estudi encarregat per l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC). Aquesta síntesi destaca, necessàriament, uns elements en detriment d'altres, davant la impossibilitat d'incloure-hi tota la informació presentada en el Llibre. Ressalta, sobretot, la matèria relacionada amb el sector de l'audiovisual.

Cine: art, indústria, miratge / [Octavi Martí (Ed.)]



Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 2021
173 p. : il. col. ; 23 cm (Edicions de la Revista de Catalunya, 09 ) 
Conté: Presentació / Agustí Pons -- Sense nom, sense país: l'autoria i els cinemes nacionales en el segle XXI / Carlos Losilla -- El manierisme com a símptoma / Octaví Martí -- Xahrazad contra Netflix. Unes notes sobre l'algortime i el desig / Jordi Costa Vila -- Cinema i novel·la, germans, però no bessons (ni siamesos) / Vicenç Villatoro -- Cinema i feminismes al segle XXI / Maria Adell, Violeta Kovasics -- El cinema davant la seva deslocalització / Àngel Quintana -- Les sèries de ficció en la cruïlla de l'audiovisual contemporani / Concepción Cascajosa Virino -- El nou segle i els gèneres dominants: terror, ciència-ficció i comèdia / Quim Casas Moliner -- Cultura prescindible / Octavi Martí -- Chomón, Barcelona i el cinema, afinitats electives. Apunts sobre evolució, les possibilitats i les crisis de la indústria cinematogràfica a Barcelona entre el 1901 i el 1918 / Iolanda Ribas, Mariona Buzzo i Llaberia, Rosa Cardona Arnau -- Anys radicals del cinema català: la Guerra Civil i la transició a la democràcia / Esteve Riambau -- Quatre noms propis: Antoni Ribas, Ventura Pons, Oriol Sala-Palau, Isona Passola / Octavi Martí -- Josep M. Forn, la figura cremada / Àlex Gorina i Macià -- ESCAC: tres dècades d'un somni nacional / Marc López Ribes.
ISBN 9788409372218

Algunes de la preguntes que ens podem plantejar sobre el cinema del segle XXI, en trobem les respostes intentat fent prospectiva del passat, del present i del futur. "El cinema al segle XXI. Sobreviurà, el cinema, a la competència de la multiplicació de canals de tv, de les plataformes i a les limitacions que imposa la covid? Deixarem d'anar a les sales foques quan mai com ara s'ha consumit ficció audiovisual? Quins són els canvis estructurals i formals que ha viscut l'audiovisual els darrers vuit anys? Pot, la llengua catalana, escapar de les estratègies uniformitzadores de la globalització? Són algunes de les preguntes a les quals intenten respondre els articles fent prospectiva del passat, del present i del futur".

Josep Bolet Via : empresari d'espectacles a Vilafranca i a Sitges / Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 33 (2017) , p. 139-148 : il. (Vària) 
Notes.

La Indústria musical / Xavier Castillón, coordinació : Sebastià Roig, Gerard Bagué, Adrià Cortadellas, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 311 (novembre-desembre 2018), p. 54-92 : il (Dossiers) 

El 1988, Sangtraït va publicar el seu primer disc, Els senyors de les pedres, gravat en uns estudis d'Esplugues i editat pel segell barceloní Picap, i el mateix any Sopa de Cabra va enregistrar la seva primera maqueta a l'estudi que el músic Marc Girona va muntar a casa seva, als Masos de Pals: era l'única opció que, en aquell moment, tenien els grups gironins emergents per plasmar les seves cançons en una cinta. Trenta anys després, la situació ha millorat substancialment, i paral·lelament a la consolidació d'una sòlida escena musical, tant pel que fa a la proliferació de grups com d'esdeveniments, s'ha creat també una important indústria musical a les comarques gironines (...).

Desigualtats de gènere en l'ocupació cultural a Catalunya [Fitxer informàtic] / autores: Dra. Anna Villarroya, Dra. Maite Barrios ; coordinació i edició: Ramon Castells Ros
Villarroya Planas, Ana


Barcelona : Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 2019
1 recurs en línia (83 p.) (Informes CoNCA, 17) 

El Piano en Barcelona (1790-1849) : construcción, difusión y comercio [Fitxer informàtic] / Oriol Brugarolas Bonet ; [dirigida per: Xosé Aviñoa]
Brugarolas Bonet, Oriol


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Aviñoa, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2015
1 recurs electrònic

Entre 1790 i 1849 es va generalitzar l'ús del piano a Barcelona. Proves d'això són el desenvolupament de l'activitat constructiva de pianos, l'augment de l'edició i la venda de partitures i la publicació de mètodes pedagògics per a aquest instrument, l'increment de la demanda de l'ensenyament musical privat, així com l'augment de la compravenda de pianos i fins i tot de la introducció de novetats industrials en la fabricació de plànols. El piano en tant objecte musical sintetitza tots els canvis de la societat moderna: va participar en els processos industrials més actius i alhora es va imposar musicalment amb un immens poder social; per aquest motiu, per comprendre en el seu conjunt l'evolució del piano no solament és necessari endinsar-se en aspectes culturals o estrictament musicals, sinó també tenir en compte factors econòmics, socials i fenòmens globals, com l'avanç de la ciència i la tecnologia. Així doncs, la present tesi doctoral té dos propòsits bàsics: d'una banda, indicar els fets musicals, culturals i socials que van justificar la difusió del piano i la normalització de la seva utilització en la Barcelona de finals del segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX; per un altre, determinar la penetració social del piano en la societat barcelonina de 1790 a 1842, és a dir, dilucidar els tipus de pianos que es construïen i es venien, quins preus es pagaven per ells i qui els adquiria i per què. Aquest procés d'implantació i difusió del piano a Barcelona s'emmarca en un context més ampli, ja que va anar un fenomen de gran impuls europeu i nord-americà i va definir les característiques del piano romàntic, convertint a aquest instrument en el més representatiu d'aquest moviment.

Contra la cooltura : art i política a Catalunya / Joan M. Minguet Batllori
Minguet i Batllori, Joan M.


Barcelona : Els Llums, DL 2015
137 p. ; 21 cm (Llibres urgents, 12) 
Bibliografia.
ISBN 9788415526605

L'eix vertebrador és el debat sobre el paper que l'art i la cultura han de tenir en la Catalunya actual: les polítiques culturals de les administracions; les al·lèrgies que les televisions públiques i privades demostren cap a la cultura transformadora; els símptomes alarmants d'una banalització creixent; la pèrdua de valor dels protagonistes reals de l'art en favor de personatges sorgits de la indústria de l'entreteniment o del funcionariat de la política; la pèrdua de pes del periodisme cultural i de la crítica en els mitjans escrits; la paradoxa d'aquells polítics que, en els seus discursos, es refocil·len en la cultura catalana del passat, però que no fan res per a projectar-la cap al futur... (Editorial).

Arxius i indústries culturals : Girona, 13-15 octubre 2014 : conference book. 2a Conferència Anual d'Arxius, 9a Conferència Europea d'Arxius, 13es Jornades Imatge i Recerca = 2nd Annual Conference "ICA", 9th European Conference on Archives, 13th Image and Research Seminar

Conferència Europea d'Arxius (9a : 2014 : Girona )


Girona : Ajuntament de Girona, DL 2014
213 p. ; 30 cm (Textos i documents) 
Índex. Textos en català, anglès, francès, castellà i alemany.

Arxius i indústries culturals a Girona



En: Els Apunts de l'Arxiu Històric de Girona. Girona, núm. 16 (juny 2015), p. 3 : il.

Ocupació del sector cultural a les comarques de Tarragona / Josep Maria Arauzo Carod
Arauzo Carod, Josep Maria


Tarragona : Diputació de Tarragona, 1999
208 p. ; 24 cm (Sèrie cultura) 
Bibliografia. Inclou com a àmbits culturals: arts plàstiques (galeries i artistes); música (festivals, grups, BAM Tour); teatre i cinema; museus i patrimoni; patrimoni natural i turisme cultural; llibre, biblioteques i sector audiovisual; mitjans de comunicació (premsa local, ràdio i TV); instituts d'estudis i altres centres culturals; castells; sector digital (internet, xarxes cuitadanes i publicacions digitals); activitats culturals en genral.
ISBN 84-88618786

Crisi / Incerteses / Sinergies. L'estat de la cultura i de les arts 2012



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 32, núm. 115 (Primavera 2013), p. 5 (Primeres pàgines. Editorial) 

Les Exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906) [Fitxer informàtic] / Maria Ojuel Solsona ; [dirigida per: Mireia Freixa]
Ojuel i Solsona, Maria


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Freixa i Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral se centra en l'anàlisi i interpretació de la sèrie d'exposicions d'art promogudes per l'Ajuntament de Barcelona durant el període que s'estén entre els anys 1888 i 1906, paral·lelament a la creació dels primers museus municipals. D'aquestes mostres s'havien estudiat prèviament alguns aspectes concrets, però faltava una anàlisi global de la seva trajectòria, en relació amb el context històric en què es van desenvolupar. L'objectiu de la investigació és, doncs, conèixer l'abast i la importància d'aquestes exposicions i el seu impacte real sobre la vida artística i cultural de la ciutat de Barcelona i, per extensió, de Catalunya. La documentació principal de la investigació procedeix de fonts primàries i, en especial, d'un fons pràcticament inèdit, el de la Comissió Organitzadora d'Exposicions de l'Ajuntament de Barcelona (Arxiu del MNAC). Després de la fase de consulta i recollida d'informació, hem iniciat la fase de sistematització de les dades per mitjà de bancs elementals de dades. Seguidament, hem treballat en la interpretació de les dades dins el seu context històric, fent-les dialogar amb informacions derivades d'altres investigacions i de la bibliografia disponible. Si bé hem fet un estudi sincrònic detallat de cada una de las exposicions, no pretenem aportar simplement una suma de dades, sinó una visió diacrònica que serveixi per interpretar el conjunt de las mostres. La concepció teòrica de base que ha seguit la historiografia para enquadrar la investigació sobre les grans exposicions d'art contemporànies parteix d'un enfocament sociològic, segons el qual les mostres artístiques han de ser interpretades en relació amb el medi cultural i el context històric en què s'han desenvolupat, marcats per un canvi profund en les relacions entre l'art i la societat.

Madrid y Barcelona, capitales de cultura en el mercado internacional del teatro a finales del siglo XIX (1860 - 1910) / Jeanne Moisand
Moisand, Jeanne


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 79 (2010) , p. 201-222 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article investiga la posició de Madrid i de Barcelona al mercat teatral internacional de finals del segle XIX. Analitza el paper exercit pels productors de teatre d'ambdues ciutats (empresaris, editors i autors) com a agents internacionals i nacionals de cultura. Es tracta d'entendre com van poder participar alhora en l'acceleració de la circulació mundial de la cultura després de 1860 i en l'afirmació dels nacionalismes. Aquest estudi també apunta la particularitat del mapa cultural de les dues capitals, amb la seva notable disjunció entre un espai d'importació teatral europeu i un espai d'exportació ibèric i hispanoamericà.

Informe de la comunicació a Catalunya 2011-2012 / Miquel de Moragas Spà, [et al.] (editors)



Bellaterra ; Barcelona : Institut de la Comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2013
376 p. ; 30 cm (Lexikon. Informes, 3) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.

L'Informe de la comunicació a Catalunya 2011-2012 està estructurat en quatre grans apartats. La primera part analitza sintèticament la situació dels diversos mitjans (premsa, ràdio, televisió i sector cinematogràfic), les indústries culturals editorial, fonogràfica, videogràfica i multimèdia i diversos temes transversals que afecten el conjunt del sistema comunicatiu català (polítiques de comunicació, publicitat, grups de comunicació, internet i telecomunicacions), a més de tractar dos aspectes clau d'aquest sistema: la comunicació local i la llengua. La segona part, amb un enfocament més assagístic, acull un monogràfic sobre la gestació, l'estratègia i les aportacions de les polítiques de comunicació al Principat. La tercera part sistematitza l'estat de la recerca i els estudis de comunicació a Catalunya. I, per acabar, la quarta part recull la síntesi i conclusions de les principals aportacions d'aquesta setena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya. L'objectiu principal de l'obra és esdevenir una eina de suport als investigadors, als professionals i als responsables de les polítiques públiques del nostre país.

Informe de la comunicació a Catalunya 2009-2010 / Miquel de Moragas Spà, [et al.] (editors)



Bellaterra ; Barcelona : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2011
408 p. ; 30 cm (Lexikon. Informes, 2) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.
ISBN 9772014277006

Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008 / Miquel de Moragas Spà, [et al.] (editors)



Bellaterra ; Barcelona : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2009
400 p. : gràf., taules, map. ; 30 cm (Lexikon. Informes, 1) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.
ISBN 9788439380634

Màster d'especialització en Gestió del Patrimoni Cultural : edició 2000-2002 : treballs de recerca



Girona : Universitat de Girona. Institut del Patrimoni Cultural, 2004
101 p. ; 24 cm (Diversitas, 48) 
ISBN 8484581551

La publicació que teniu a les mans recull les conclusions més importants del treball de recerca relacionat amb el patrimoni cultural. El ventall de temes d'estudi desenvolupats es pot ordenar en cinc tipus: empreses culturals, parcs arqueològics, creació de nous museus, gestió del patrimoni cultural i natural, i patrimoni i turisme cultural.

Percepcions, pràctiques i dimensions dels sectors culturals a Lleida / Dolors Mayoral Arqué, Antoni Giró Parramona
Mayoral Arqué, Dolors


Lleida : Pagès, 2001
240 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 8479358173

L'obra s'ha fonamentat en uns estudis empírics realitzats a Lleida a partir dels quals s'ha intentat establir una visió sobre els consums, hàbits i pràctiques culturals de la població. A més, l'ús de metodologies diferents ha permès conèixer les concepcions, motivacions i dificultats amb les quals s'enfronten els individus amb relació al tema de la cultura. En definitiva, les anàlisis empíriques constitueixen una excusa per incitar a la reflexió sobre tres aspectes interessants com ara la consideració restringida del concepte de cultura, la necessitat d'educar la població atès que la cultura abasta tots els dominis i accions de l'home en societat i, per tant, una ciutadania menys condicionada pels mitjans de comunicació i, finalment, la potenciació i participació de la ciutadania en la creativitat i producció de la cultura.

Cròniques del Retiro / Lola Borràs i Badia
Borràs i Badia, Lola


En: Terme : revista d'història. Terrassa, núm. 23 (2008) , p. 247-271 : graf. (Recerca Jove) 
Aquest article és un resum del treball Cròniques del Retiro, realitzat a l'Escola Pia de Terrassa i dirigit per Anna Fernández el 2007. Bibliografia, abreviacions i notes. Inclou plànol del teatre i quadres sobre el tipus d' espectacles que s'hi representaven.

El treball Cròniques del Retiro sintetitza la història del Teatre del Retiro de Terrassa -des de la seva fundació, el 1877, fins al seu tancament, el 1932 -, a partir de les cròniques de diaris, revistes locals de l'època i també d'altra documentació diversa, que tracta de les vicissituds del teatre i del seu impulsor, Josep Domingo i Casanellas. En aquest article es constata la gènesi del teatre, les seves característiques físiques, l'entrada de Josep Domingo i Casanellas com a propietari i el context terrassenc del moment, es deixa constància que hi va haver tres edificacions del teatre i es descriu l'evolució de la idea inicial d'un teatre de categoria social alta cap a la consolidació d'un teatre més popular.